Els Espatllats a l'Espai Activa't
L'Espai activa't continua repassant la nostra història, aquest cop amb els espatllats:
"ELS ESPATLLATS
En aquest petit escrit volem donar a conèixer el què a la nostra joventut anomenàvem el curandero, que venia a ser un metge alternatiu que utilitzava diferents tècniques per curar danys físics o espirituals. A Olost hi havia el Ton Modesta “l’esquilet”.
Abans hi havia el costum en què la gent que no estava bé anava a veure el curandero perquè deien que estaven espatllats.
Et feien asseure en una cadira baixa i era necessari que els teus peus reposessin ben plans a terra deixant el cos relaxat sense fer cap força i amb l’esquena dreta. Llavors t’agafaven els dits grossos de les mans, mentre els genolls del curandero et travaven els genolls, i es feien venir endavant, posteriorment et baixaven els braços i te’ls tornaven a aixecar per fer-los venir endavant. Si llavors els dits no coincidien en la seva llargada volia dir que estaves espatllat, i t’havien de repetir l’exercici tants cops fins que s’igualaven. Es finalitzava creuant-te els braços pel davant fins a tocar-te les espatlles i es repetia un parell de vegades. Al final els dits coincidien i ja t’havies arreglat.
També recordem una altra manera que tenia el nostre curandero de arreglar-nos que era posar el cap a sota l’aixella i fer força. I no hem d’oblidar la recepta que ens donava pel mareig que era la següent. Havíem de beure aiguardent, ou i vi dolç.
I amb totes aquestes tècniques si el cap d’uns dies no ens trobàvem bé, havíem de tornar cap el nostre curandero."
"ELS ESPATLLATS
En aquest petit escrit volem donar a conèixer el què a la nostra joventut anomenàvem el curandero, que venia a ser un metge alternatiu que utilitzava diferents tècniques per curar danys físics o espirituals. A Olost hi havia el Ton Modesta “l’esquilet”.
Abans hi havia el costum en què la gent que no estava bé anava a veure el curandero perquè deien que estaven espatllats.
Et feien asseure en una cadira baixa i era necessari que els teus peus reposessin ben plans a terra deixant el cos relaxat sense fer cap força i amb l’esquena dreta. Llavors t’agafaven els dits grossos de les mans, mentre els genolls del curandero et travaven els genolls, i es feien venir endavant, posteriorment et baixaven els braços i te’ls tornaven a aixecar per fer-los venir endavant. Si llavors els dits no coincidien en la seva llargada volia dir que estaves espatllat, i t’havien de repetir l’exercici tants cops fins que s’igualaven. Es finalitzava creuant-te els braços pel davant fins a tocar-te les espatlles i es repetia un parell de vegades. Al final els dits coincidien i ja t’havies arreglat.
També recordem una altra manera que tenia el nostre curandero de arreglar-nos que era posar el cap a sota l’aixella i fer força. I no hem d’oblidar la recepta que ens donava pel mareig que era la següent. Havíem de beure aiguardent, ou i vi dolç.
I amb totes aquestes tècniques si el cap d’uns dies no ens trobàvem bé, havíem de tornar cap el nostre curandero."
Segueix-nos a Facebook
Segueix-nos a Twitter
Segueix-nos a Instagram
Uneix-te al canal de WhatsApp
Descarrega't l'app d'Olost
Ajuntament d'Olost
De dilluns a divendres, matins de 8 a 14 i dimarts i dijous, tardes de 16 a 19.
Horari d’estiu (15 de juny al 15 de setembre): de 8 a 14 hores.