Club de lectura "La Balada de Iza" de Magda Szabó
El proper dijous, dia 16 de desembre, a les 16h, a la Biblioteca d'Olost: Club de la Balada de Iza de l'escriptora Magda Szabó i pròxim lliurament d' "el Deú de les coses petites" dArundhati Roy.
Magda Szabó . Novel·lista i dramaturga hongaresa. Debrecen, 1917/Durant més d'unaa década es va negar a escriure - Pertanyia a un grup desident que es deia la Mitja LLuna i que s'havia proposat no fer , ni llibres, ni música, ni pintures , ni fills. Era una manera d'evitar que el govern comunista es poses medalles. Però només va durar fins a l' abortada primavera hongaresa al 1956 perque era insoste
nible.
Autora prolífica, en una primera etapa creativa centrà les seves novel·les en figures femenines sofrents (Disznótor, ‘Matança del porc’, 1960; Pilátus, 1963; Katalin utca, ‘El carrer de Katalin’, 1969). Les novel·les Ókút (1970) i Régimódi történet (‘Història a l’antiga’, 1977) s’inspiren en records de la infantesa. Entre els seus drames, bastits sobre episodis de la història medieval d’Hongria, destaquen Az a szép fényes nap (‘Aquell sol bell i brillant’, 1976) i A meráni fiú (‘El jove de Merano’, 1980). Són molt populars les seves novel·les escrites per al jovent: Mondják meg Zsófiának (‘Digueu-li a Sofia’, 1958), Alarcosbál (‘Ball de disfresses’, 1961) i Abigél (1968).
Títoll original
La BALADA DE IZA, pretén ser (i ho aconsegueix àmpliament), el retrat psicològic de dues dones davant d'una situació d'extrema duresa: la mort de Vince, espòs i pare d'aquestes dues dones. Els primers compassos succeeixen en una petita ciutat de províncies en l'època tardocomunista de la dècada de 1980.
Magda Szabó . Novel·lista i dramaturga hongaresa. Debrecen, 1917/Durant més d'unaa década es va negar a escriure - Pertanyia a un grup desident que es deia la Mitja LLuna i que s'havia proposat no fer , ni llibres, ni música, ni pintures , ni fills. Era una manera d'evitar que el govern comunista es poses medalles. Però només va durar fins a l' abortada primavera hongaresa al 1956 perque era insoste
nible.
Autora prolífica, en una primera etapa creativa centrà les seves novel·les en figures femenines sofrents (Disznótor, ‘Matança del porc’, 1960; Pilátus, 1963; Katalin utca, ‘El carrer de Katalin’, 1969). Les novel·les Ókút (1970) i Régimódi történet (‘Història a l’antiga’, 1977) s’inspiren en records de la infantesa. Entre els seus drames, bastits sobre episodis de la història medieval d’Hongria, destaquen Az a szép fényes nap (‘Aquell sol bell i brillant’, 1976) i A meráni fiú (‘El jove de Merano’, 1980). Són molt populars les seves novel·les escrites per al jovent: Mondják meg Zsófiának (‘Digueu-li a Sofia’, 1958), Alarcosbál (‘Ball de disfresses’, 1961) i Abigél (1968).
Títoll original
La BALADA DE IZA, pretén ser (i ho aconsegueix àmpliament), el retrat psicològic de dues dones davant d'una situació d'extrema duresa: la mort de Vince, espòs i pare d'aquestes dues dones. Els primers compassos succeeixen en una petita ciutat de províncies en l'època tardocomunista de la dècada de 1980.
Segueix-nos a Facebook
Segueix-nos a Twitter
Segueix-nos a Instagram
Uneix-te al canal de WhatsApp
Descarrega't l'app d'Olost
Ajuntament d'Olost
De dilluns a divendres, matins de 8 a 14 i dimarts i dijous, tardes de 16 a 19.
Horari d’estiu (15 de juny al 15 de setembre): de 8 a 14 hores.