Suport del món local a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya el 9N

Com qualsevol altre poble del món, els catalans i catalanes tenim el dret a decidir el
nostre futur en llibertat, un dret que està reconegut en els principals tractats
internacionals. Un futur que s’emmiralla en un cultura, una llengua i unes tradicions
pròpies avalades per segles i segles d’història que s’estronquen ara fa 300 anys, amb la
Guerra de Successió, i amb els Decrets de Nova Planta que aboleixen les constitucions
catalanes i les institucions pròpies.

Aquest any 2014, també coincideix amb el centenari de la creació de la Mancomunitat
de Catalunya, com a expressió institucional de la nostra voluntat d’autogovern, i amb
el setanta-cinquè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, fet que
va comportar la supressió de la Generalitat, l’exili republicà, l’inici de la dictadura i
d’una cruel repressió, que va tenir una expressió especialment brutal en el posterior
assassinat del president Companys.

Enguany celebrem 5 anys de la primera consulta popular a Arenys de Munt, un fet que
ens va fer adonar que aquesta via era possible, i que va evidenciar que hi havia molts
catalans i catalanes que estàvem disposats a tirar endavant i a mobilitzar-nos per
demostrar la voluntat majoritària del poble català de voler decidir el futur votant. La
sentència del Tribunal Constitucional anul•lant part de l’articulat de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya del 2006 aprovat pel nostre Parlament i referendat pel
poble de Catalunya va propiciar la primera manifestació multitudinària de rebuig a
l’actitud del govern estatal l’any 2010. De llavors ençà n’han estat moltes més, amb la
convocatòria de la societat civil i el suport de la majoria de les forces polítiques del
país. Vam omplir Barcelona el 2012, vam travessar Catalunya amb la Via Catalana el
2013 i aquest onze de setembre de 2014 hem tornat a demostrar al món la rellevància
i la transcendència del procés construint una V que des de la plaça de les Glòries s’ha
estès per tot Barcelona. La mobilització popular i cívica de la ciutadania i les entitats,
han exercit de pressió constant per garantir el procés.

Una gran majoria social de Catalunya ens ha demostrat en els darrers anys que està a
favor de l’autodeterminació dels pobles i que reivindica el dret a decidir i vol exercir-lo
per tal de recuperar llibertats perdudes. Un moviment transversal tant a nivell
territorial com social i polític perquè es sustenta en l’essència de la democràcia i, per
tant, insta al Govern i al Parlament a prendre decisions que representin a la majoria
dels catalans i de les catalanes. Davant aquesta reivindicació democràtica els partits
polítics no s’hi poden girar d’esquena. Un moviment social que ha optat per la via
pacífica, pel diàleg, per la defensa ferma d'uns objectius polítics clars, i que respon al
genuí caràcter català, moderat però ferm en els seus objectius, vinculat a tota una
història i tradició de compromís i activisme per la conquesta del seus drets ciutadans,
socials i nacionals.

Constatem que el procés que viu Catalunya ha de comportar, per a ser creïble i il•lusionant per a la ciutadania, el compromís de totes les forces polítiques d’iniciar una nova etapa del país marcada per la defensa i ampliació de l’estat de benestar, el combat contra l’atur, la pobresa i les desigualtats, i la lluita, sense excuses, ni treva, ni excepcions, contra la corrupció.

La Nació Catalana, amb una llengua i una forma de vida pròpies en l’ordre social,
econòmic, jurídic i polític té dret a la seva autodeterminació, com qualsevol altra nació.
Aquest dret és un principi fonamental dels Drets Humans i està recollit en la Carta de
les Nacions Unides així com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
El Parlament de Catalunya acaba d’aprovar per una majoria àmplia i transversal de les
forces parlamentàries la Llei de consultes populars no referendàries i participació
ciutadana, després d’haver seguit totes les passes que la legislació actual determina.
Aquesta llei ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries i dóna empara legal
a la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

El president de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Artur Mas convoca a la
ciutadania de Catalunya per la consulta del dia 9 de novembre de 2014, una consulta
que hem demanat i que ens hem compromès a tirar endavant els ajuntaments
catalans de forma reiterada.

Els ajuntaments garantirem la llibertat individual i el procés democràtic, facilitant tots
els recursos i les eines necessàries per fer possible la celebració de la consulta de
forma coordinada amb el departament competent del govern de la Generalitat de
Catalunya. Així mateix fem una crida a la ciutadania a participar-hi de manera activa,
cívica i pacífica.

ACORDS

1. Mostrar el suport a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014,
per decidir lliurement el futur de Catalunya dins l’exercici dels nostres drets
democràtics i prendre el compromís de l’Ajuntament d’Olost amb la
realització de la mateixa, facilitant tots els recursos i les eines necessàries
per fer-la possible, fent una crida a la participació.

2. Donar ple suport al president i al govern de la Generalitat, al Parlament de
Catalunya i als partits polítics que donen suport a la convocatòria i a la
materialització de la consulta del 9 de novembre dins el marc legal que és la
Llei XXXX de consultes populars no referendàries i participació ciutadana,
aprovada pel Parlament de Catalunya, ja que respon a la voluntat
majoritària del poble català i dels seus representants.

3. Comunicar aquest acord en el període de 5 dies des de la seva aprovació al
president de la Generalitat de Catalunya i a la presidenta del Parlament de
Catalunya i als grups parlamentaris. També a l’Associació de Municipis per la
Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) qui ho
trametran de forma conjunta al president del Govern Espanyol, al president
del Congrés dels Diputats, al secretari general de les Nacions Unides, al president del Parlament Europeu, al president del Consell de la UE i al president de la Comissió Europea.