L'artista d'Olost, Marina Iniesta, exposa a l'Espai Rocaguinarda

“Penso que l’art en general, no només pictòric, és molt necessari fer-lo, veure’l i escoltar-lo”
 
L’artista d’Olost Marina Iniesta mostra les seves obres a l’Espai Perot Rocaguinarda durant els mesos de juliol i agost
 
Marina Iniesta Comas, de 22 anys i d’Olost, és l’artista que mostrarà les seves obres durant els propers dos mesos a l’Espai Perot Rocaguinarda. Es tracta de cinc o sis peces abstractes que formen part del seu projecte final de grau Convivint amb la Paradoxa, on els conceptes principals són l’ordre i el desordre i en com hi convivim. Iniesta assegura que “em fa molta il·lusió poder exposar en el meu poble i fins fa poc no m’ho hagués plantejat mai”.
 
En aquest sentit convida a tothom a veure les seves obres i recomana que “no busquin significats en les obres, només ganes de reflexionar i de plantejar-se preguntes sobre com convivim amb l’ordre i el desordre i com aquests formen part de la nostra forma de fer, ser i entendre”. Totes les peces estaran a la venda.
 
Iniesta reconeix que des de ben petita li agradava fer manualitats, figuretes de fang, collages i també col·leccionar les etiquetes de la roba per després fer-ne alguna cosa. “Crec que sempre he sigut bastant creativa i suposo que això m’ha fet interessar-me per l’art i tot el que l’envolta”. També recorda que de petita veia com la seva germana dibuixava i ella s’hi va sumar: “en aquells moments tenia molt clar que de gran volia ser dissenyadora de moda i per això crec que els primers dibuixos van ser esbossos de roba que m’inventava”.
 
Tot i la seva joventut la Marina ja té molt clar com es definiria com a artista: “quan pinto soc bastant seriosa i rigorosa però també em plantejo la forma de treballar com un joc, buscant noves formes d’expressió i això em permet treure’m una mica la pressió que jo mateixa m’imposo”. Té clar que encara li queden moltes coses per aprendre i que té moltes ganes de seguir-se formant. “Crec que l’art, més enllà d’un resultat , és una forma de mirar, veure i entendre tot el que ens envolta, i això forma part de la meva forma de ser”.
 
Per Iniesta l’estona de pintar suposa “una forma d’explicar com jo penso, miro i entenc tot el que m’envolta”. Assegura que cada obra suposa molta dedicació perquè darrera de les peces finals hi ha tota una feina de reflexions, pensaments, preguntes i esbossos.
 
L’aprenentatge de la Marina va començar al Batxillerat Artístic, on li van ensenyar pictòricament parlant a fer bodegons, figura humana i a treballar el clar i el fosc, amb carbonet o grafit. Fins al Grau Superior d’Arts Aplicades al Mur no va començar a tocar la pintura. És en aquest moment que va passar de treballar sempre amb el realisme i la representació d’allò que veia a fer un treball totalment abstracte: “em sembla molt interessant haver trobat aquest camí”.
 
Actualment la pintura acrílica i la tinta xinesa estan en totes les seves obres. A Iniesta li agrada molt treballar amb aquesta tècnica per la seva rapidesa d’assecatge. De totes maneres reconeix que no té cap tècnica preferida i que està oberta a descobrir noves eines, nous materials i barrejar-los.
 
Tot i que no forma part de cap col·lectiu concret a Iniesta li agrada conèixer gent que està dins d’aquest món i intercanviar pensaments, idees o fins i tot fer alguna cosa en grup.
 
El mes de març Marina Iniesta va mostrar la seva obra a una Exposició Col·lectiva de Dones Artistes del Lluçanès i Rodalies a Alpens, i durant el juny va exposar el seu projecte final, juntament amb el de les seves companyes de Cicles de Grau Superior de l’Escola d’Art de Vic al Museu de l’Art de la Pell.
 
En un futur proper i en l’àmbit de la pintura té clar que seguirà treballant amb el tema de l’ordre i el desordre perquè li interessa molt com a persona i artista. I paral·lelament té previst anar a fer Belles Arts per seguir el seu aprenentatge.