Les formes de l’absència - Taller vivencial i grupal

Hi ha pèrdues que arriben sense avisar. D’altres les intuïm, però mai no estem del tot preparats/des per acomiadar-nos-en. De vegades perdem una persona estimada; d’altres, s’acaba una relació, tanquem una etapa de la vida, abandonem un projecte, enyorem aquella vida que havíem imaginat i que no ha pogut ser…

No sempre podem escollir què perdem, ni quan ens toca acomiadar-nos d’una etapa, d’una vincle o d’una manera de viure. I no sempre trobem les paraules per expressar què ens passa, ni disposem del temps o de l’espai que necessitem per transitar allò que ens fa mal.

El dol és una experiència humana que ens transforma. Ens parla dels vincles que hem construït, d’allò que ha estat important per a nosaltres i de les petjades que les experiències deixen en la nostra manera de sentir, de relacionar-nos i d’habitar el món.

Hi ha dols que podem compartir i que troben reconeixement en els altres. N’hi ha, però, que queden en silenci: pèrdues que no hem pogut plorar, comiats que no hem tingut l’oportunitat de fer, paraules que han quedat pendents o relacions que continuen ocupant un lloc dins nostre, encara que ja no siguin presents de la mateixa manera.
De vegades, continuem endavant sense haver pogut aturar-nos a mirar què hem perdut. Ens adaptem, responem a les demandes del dia a dia i intentem sostenir-ho tot. Mentrestant, alguna cosa dins nostre pot continuar esperant ser escoltada.

Un espai per donar lloc al que hem viscut

Les formes de l’absència és una invitació a aturar-nos, escoltar-nos i obrir un espai per reconèixer les nostres pèrdues, sense judicis ni exigències.
Amb un acompanyament humanístic, des de la teràpia Gestalt, posarem atenció a allò que emergeix en el moment present: les emocions, les sensacions corporals, els records, les necessitats i les paraules que potser encara no hem pogut expressar.
Escoltar el cos ens pot ajudar a acostar-nos, amb respecte i al nostre ritme, a allò que estem vivint. Potser hi trobem tristesa, ràbia, enyorança, alleujament, confusió o una sensació de buidor. Potser no hi trobem cap emoció clara, només cansament, silenci o la necessitat de ser-hi. No hi ha una única manera de viure el dol.

A través de la consciència corporal, la meditació, l’escolta compartida i l’expressió artística, explorarem maneres de donar forma a allò que de vegades costa posar en paraules. Ens aproparem a les absències, als vincles significatius i als comiats pendents, respectant el moment vital de cadascú. Es tracta, simplement, de poder mirar allò que ha estat important, reconèixer com ens afecta i permetre que tingui un lloc en la nostra experiència.

Honorar el vincle i recuperar espai per a la vida
Deixar anar no sempre vol dir desprendre’ns d’algú, deixar de sentir o esborrar el que hem viscut. De vegades, vol dir transformar la manera com ens relacionem amb una absència. Poder recordar sense quedar atrapats en el record, reconèixer el que ha significat un vincle i trobar una manera pròpia de continuar caminant amb allò que ens ha deixat.

Podem honorar el que hem perdut sense haver de renunciar al que aquella experiència ha fet néixer en nosaltres.
Acompanyar el dol també és aprendre a sostenir el buit sense haver-lo d’omplir immediatament. És donar-nos permís per sentir, reconèixer les nostres necessitats i descobrir què ens pot ajudar a cuidar-nos en aquest moment. És recuperar, a poc a poc, un espai per al present, per als vincles que continuen, per als desitjos que encara ens mouen i per a les possibilitats que la vida ens ofereix.
No sempre podem canviar el que ha passat. Però podem anar aprenent a escoltar què ens passa, a donar un lloc a allò que ha estat important i a trobar maneres de cuidar-nos.
Ens acompanyem?
Aquest serà un espai grupal de trobada, escolta i respecte. Un temps per compartir des de la presència, sense haver de donar consells ni trobar solucions per als altres. Un espai on cadascú pugui acostar-se a la seva experiència amb llibertat, sense presses i sense haver de recórrer cap camí predeterminat.
Et convidem a fer una pausa, escoltar-te i donar forma a allò que l’absència ha deixat en tu.