Entrevista al pregoner de la Festa Major 2025: Carles Riba i Romeva

Em pot explicar a què s’ha dedicat en l’àmbit professional?
Sóc doctor enginyer industrial i he estat professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des de l’any 1971 fins el 2017 quan em vaig jubilar.
Des de la universitat, a partir de 1984 vaig establir col·laboracions amb industries fabricants de béns d’equip (entre elles, Girbau de Vic) a través de la creació del CDEI (Centre de de disseny d’Equips Industrials).

Quina és la seva trajectòria en l’àmbit polític?
El 1979 vaig ser escollit alcalde de Sant Joan Despí i el 1980, vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona. El 1983 vaig tornar a la UPC.
En un àmbit social, vaig ser president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat des de 1995 fins al 2013.
El 2012, un conjunt de persones vam creat l’associació CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible) de la que en sóc president fins al present.

Quin tipus de llibres ha escrit i a qui van adreçats?
He escrit uns 15 llibres tècniques de suport a les classes i a les tasques d’enginyeria.
El 2011 vaig escriure el primer llibre sobre energia: “Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles” (UPC-2011 i Octaedre 2012) . El 2024 vaig escriure un text divulgatius titulat: “Energia, una immersió ràpida” (Tibidabo Edicions 2024) i n’estic escrivint un altre que es dirà: “Materials, una immersió ràpida”.

Creu que a Olost portem prou bé el tema de les energies renovables?
Des de fa més de 20 anys, l’Agència Local d’Energia d’Osona és una referència a Catalunya en la transició a les energies renovables, i el Municipi d’Olost de Lluçanès n’és un dels pioners. Gil Salvans, avui també alcalde d’Olost, és un dels principals impulsors de l’Agència.

Va néixer a Palma el 1947. Quin ha estat el seu vincle amb l’illa on va néixer? On viu actualment?
Vaig néixer a Palma de Mallorca el 1947 on el meu pare havia trobat el primer treball; el 1951 van tornar a Barcelona. En casar-nos el 1974 vam establir la família a Sant Joan Despí.

Què el vincula amb el poble d’Olost? Què el va portar fins aquí?
L’any 1978 junt amb unes altres dues famílies emparentades, vam tenir l’ocasió de llogar El Mas (d’Olost o de l’Esperança). Des d’aleshores hi venim a l’estiu i uns quants cops l’any.

Què és el que més estima o valora del nostre poble?
Hi he viscut des de l’entrada a la democràcia a totes les transformacions i canvis que han tingut lloc des d’aleshores. Els meus (nostres) fills hi ha desenvolupat la seva infantesa i joventut.
És un poble amb una naturalesa desbordant, amb bons equipaments i serveis on, a més de viure-hi i de treballar-hi, sabeu celebrar les festes col·lectives.

Visc habitualment a Sant Joan Despí, al Baix Llobregat en el si de la conurbació barcelonina.
El meu poble de referència, però, és Olost de Lluçanès.