Els quadres que mostro a Olost no només es poden veure sinó també sentir

D’on ets? On vius?
Si em fan aquesta pregunta, habitualment dic, mig en broma, que d’enlloc. De vegades dic que vaig néixer a Castelldefels i de vegades dic que sóc del Lluçanès, ja que vam anar a viure amb els pares i germans a Sant Feliu Sasserra quan jo deuria tenir uns 10 anys i em va marcar molt el caràcter, paisatge, cels i el viscut en aquella infància i primera adolescència al Lluçanès. Els pares van llogar la fonda i jo servia “carajillus” i caliquenyos, cubates de tots colors, i els vermuts, abundants, quan la gent sortia de missa, que llavors hi anava tot el poble.
Anàvem a estudi a la capital: Prats, passava l’autocar pels pobles i ens duia a l’escola Nacional. Uns quants anys després vam anar a viure a Vic.
Ara visc a La Segarra, on tinc també el taller.
 
La teva vinculació amb l’art és de fa molts anys? Quan vas començar a crear?
Recordo les primeres aquarel·les que em van dur els reis amb 5 o 6 anys, tot i que abans ja creava, com tots els infants, amb els jocs, les històries i contes i amb qualsevol cosa.
Per mi l’Art és tot, la mateixa Vida. Per tant, podria dir que la meva vinculació amb l’Art és des de sempre i cada vegada s’ha anat fent de manera més conscient, coherent, diversa i polifacètica. Espero i aspiro a que la mateixa vida sigui una obra que m’agradi.
A nivell acadèmic vaig fer Arts i Oficis a Vic amb especialitat de Gravat i, de seguida, vam muntar un taller de gravat a prop de la plaça dels màrtirs, on donava classes i creàvem... Vam fer exposicions col·lectives, entre d’altres llocs, al Jardinet. Vaig descobrir la joieria de mà d’alguns companys i des de llavors d’una manera o altra, he anat fent i creant, vinculant molts cops l’art en guanyar-me la vida amb la qual cosa he après ofici, fent murals, escenografies, restauracions, imitacions, pintura de tot tipus, etc...
I també vinculant l’art amb el creixement personal, formant-me en art-teràpia i d’altres disciplines d’autodescobriment i consciència.
 
Com definiries la teva evolució des dels inicis fins ara?
La meva evolució ha estat natural. Em refereixo que amb les circumstàncies que he viscut, la vida individual s’ha anat obrint pas volent-se expressar, com en qualsevol altre ser viu. Aquesta mateixa vida ens dona les lliçons més magistrals.
Crec que quan ens desfem de nusos, deixem anar el que no cal, quan revisem creences heretades, quan ens polim i repolim per mirar de fer una bona eina, quan confiem, quan ens obrim a aprendre, a escoltar, comprendre, potser podem dir que estem evolucionant...  
Me n’he adonat que quan em transformo per dins, pinto millor.
El que em motiva a pintar és quelcom profund amb els mateixos temes de quan era jovenet, crec que tenen la mateixa essència, ha canviat la forma, el mitjà d’expressió, la comprensió de la realitat en la que vivim i la matèria subtil que és la base de la forma, crec que ara es més definida i conscient.
Dono gràcies a la Vida per haver mort i renascut uns quants cops i continuar aquí, ha estat dolorós, però enriquidor.
 
Com a artista, com et definiries?
No sabria què dir. En tot cas m’agrada veure i veig l’Art a tot arreu. Estic convençut que l’univers és Art i estem aquí per descobrir-lo i col·laborar en aquesta gran obra. En aquest context, sóc un aprenent.
 
Quina és la tècnica que més t’agrada?
M’agraden totes i m’agrada l’ofici de pintor, no només el pintor “artista” també l’ofici de pintor decorador, que duia els seus motius, ornamentacions, colors i detalls a qualsevol lloc. Cada pintor en la seva civilització, en el seu context, amb les seves tècniques, materials i utensilis m’impressiona. Cada tècnica té les seves meravelles.
 
Quantes obres aproximadament i de quina temàtica es podran veure a Olost?
Darrerament estic fent unes sèries que potser encaixen dins del que s’anomena “Visionary Art” , “Pintura de l’Ànima” o alguna cosa així, que tenen a veure amb el sentit transcendent del pas del Ser humà per la Vida i el mateix sentit de la Vida. Espero que ens puguin inspirar i aportar elements interessants per recordar-nos.
A Olost s’hi poden veure sis obres de format mitjà-gran; dos Budes –el Buda de les llavors, vinculat amb la Terra, el Buda de les Perles en plena transmutació-, dues Deesses – la Deessa de l’aigua i la Deessa de la Vida i la Creació- i també dos sers realitzats masculins –El somni de Jeshua i l’Amor de Jeshua-.
La idea és que a més que els puguem veure fora com a espectadors, també puguem sentir aquest potencial de realització, la seva força i qualitats en nosaltres.
Són obres realitzades amb acrílics i pigments.
 
Què suposa per tu exposar a l’Espai Perot Rocaguinarda?
Estic agraït en molts aspectes: al propi espai i als qui el gestionen, per la oportunitat. També al poble d’Olost i a la comarca. Agraït també per poder vincular-me, de nou i d’alguna manera, a persones estimades.
 
Formes part d’algun col·lectiu d’artistes?
Formo part d’un gran col·lectiu que es diu humanitat, plena d’artistes, on cadascú troba o hauria de trobar la pròpia manera única de fer, de crear de manera conscient per un món millor, dins de les seves, petites i grans, tasques habituals.
 
En quins llocs has pogut mostrar els teus quadres fins ara?
El darrer estiu a Tarroja de Segarra, va ser el tret de sortida dels “Missatgers del Cor”.
 
Tens previstes altres exposicions durant el 2023 o 2024?
Els “Missatgers del Cor”, que també és el títol de la exposició, tenen molt a dir, explicar, mostrar, descobrir... hi són amb ànim de servei i estan que no paren!
La idea és que els quadres i noves obres que van naixent, vagin circulant i sembrant llavors amb el seu missatge, físic, conceptual, bell, subtil, amorós, no excloent, inspirador... acompanyant espais, temps i esdeveniments amb ànima i propòsit.
També vaig treballant per encàrreg i hi ha projectes interessants en col·laboració amb d’altres disciplines artístiques.
 
Què suposa per tu l’estona de dibuixar/crear?
És una estona de connexió profunda amb el gaudir, amb la meva passió, amb els amics pinzells, en explicar quelcom de “nou” que ja sabem, però que té tot el valor del món. És una estona més que terapèutica. Una estona on s’expressa una part de mi de manera molt fluida.
 
Què diries a les persones que ens llegeixen perquè vinguin a veure la teva obra?
Són creacions originals, sorgides del més profund del Ser connectat a l’infinit inexplicable, que vol ser explicable per mitjà de la mateixa obra, deixant una mica de banda l’intel·lecte.
Diria que poden venir a veure-la, i que és molt possible que puguin sentir les obres, a més de veure-les.
Les obres van acompanyades de textos que ajuden a endinsar-nos-hi i suggereixen possible treball de transformació o recordatori a cadascú .
 
Tens algun projecte de futur?
M’agradaria continuar fent el que faig i anar millorant en tots els aspectes, per dins i per fora. Anar-me desprenent de l’exigència i creences que no ajuden per poder captar la realitat neta, amb els ulls i cor ben oberts.
 
Si tens alguna altra idea per informar del que et vingui de gust, endavant.
Els pinzells, junt amb l’esperit creatiu, sempre tenen quelcom “nou” a explicar.
 
"La realitat està configurada per tants estrats, informacions i capes superposades, que, a primera vista, la essència és o sembla invisible.
L'univers és Art.
L’ànima dona impuls a la matèria.
L’esperit, la vida, sosté el físic.
La Vida s’expressa en diferents nivells de vibració, color.
Obrint la mirada i el cor comprenem més enllà de la ment.
L'Art esdevé sagrat.
Gràcies als qui inspiren i sostenen la flama; “Missatgers del Cor”.
 
L'exposició es pot veure durant tot el mes de novembre i desembre a l'Espai Perot Rocaguinarda, de dilluns a dijous, de 5 a 7 de la tarda. 

Per trobar més informació de l’artista podeu consultar el seu web www.miquelvalles.com i seguir-lo a instagram a @miquel.valles