Història

Olost

La primera documentació coneguda sobre Olost és del 908 dC. Es tracta d’una venda de terres a la demarcació de l’església de Santa Maria d’Olost. Altra documentació falsa datada el mateix any atribueix la reconstrucció de l’església al comte Guifré, fill del Pelós. Al llarg del segle X, el nom de Santa Maria d’Olost apareix en documents diversos. Durant l’Edat Mitjana, Olost va ser una de les poblacions amb més pes del Lluçanès. Amb la construcció del castell d’Olost el segle XI començà la llinatge dels senyors d’Olost. Dos-cents anys més tard, el 1230, els senyors d’Olost s’uniren per matrimoni amb la família dels Peguera, que s’instal·laren al Lluçanès i van acabar posseint, gràcies a la compra de la baronia de Lluçà, la major part del Lluçanès.

Des de la meitat del segle XVIII fins a la meitat del XIX, Olost va viure un gran creixement econòmic i demogràfic gràcies a la implantació d’indústries tèxtils. De totes maneres, durant la primera meitat del XIX, va ser, com altres pobles del Lluçanès, un dels escenaris de les guerres carlines. El 1835 els carlins van atacar i ocupar el poble, en mans fins llavors dels isabelins, i van cremar l’església.

A partir de la meitat del segle XIX, la població entrà en un període d’estancament econòmic, que es reflecteix en la davallada demogràfica: el nombre d’habitants, que el 1857 havia estat de 1211, va passar a 917 habitants el 1900.

Durant el segle XX, Olost anà recuperant, amb alts i baixos, la població i millorà la seva economia. A partir dels anys 80 fins aquest moment, han anat sortint diversos grups i associacions que han ajudat a dinamitzat culturalment i lúdica el poble.

Santa Creu de Jutglar

Les primeres notícies sobre Santa Creu són del 984: hi apareix l’església de Santa Creu depenent de l’església de Santa Maria d’Olost (el 1878 esdevindrà parròquia independent). Cap el 1733 es va construir una nova església, la que hi ha avui, uns metres apartada de l’antiga. L’edifici, poc característic, comprèn una sola nau. A principis d’aquest mateix segle, es va començar a formar el poble.

Quan el segle XVII es creà la nova sotsvegueria del Lluçanès, les reunions del Consell i els Jurats es feren a Santa Creu fins el 1728. Es reunien anualment a la Casa Gran, una de les masies més antigues del Lluçanès. La resolució de l’obtenció de la sotsvegueria passà per un llarg procés, que començà el segle XIV. L’objectiu de la sotsvegueria era deslligar els nobles de la jurisdicció feudal dels Peguera i passà a dependre directament del rei. Durant aquest procés, els nobles del Lluçanès es reunien a l’església de Santa Creu. Santa Creu era el centre geogràfic del Lluçanès i, per això, un bon punt de trobada. Abans de la construcció de la nova xarxa de carreteres, el 1880, a Santa Creu confluïen tots els camins.

Subscriu-te al butlletí

Ajuntament d'Olost

De dilluns a divendres, matins de 8 a 14 i dimarts i dijous, tardes de 16 a 19.

Horari d’estiu (15 de juny al 15 de setembre): de 8 a 14 hores.