Fe d'errades en l'escrit dels usuaris de l'Espai Activa't sobre els mossens d'Olost

Els usuaris de l'Espai Activa't van preparar un escrit en el que parlaven dels mossens que hi ha hagut a Olost durant els segles XX i XXI en el qual, per error, no hi constava Mossèn Antoni Mauri. A continuació podeu consultar l'escrit degudament esmenat:

MOSSENS QUE HAN PASSAT PER OLOST
 
En primer lloc recordem el Mossèn Miquel Fitó (1942-43) i la seva majordoma era la Sr Carme. En segon lloc, el va seguir el Mossèn Menció que era fill d’Alpens però que va venir d’Oristà. Era molt humil i el van treure però ningú va saber ben bé perquè. Seguidament, i en tercer lloc, ja vem tenir al Mossèn Anton i Corominas, fill d’aquí Olost i que si va estar molts anys. En quart lloc ja arribem a Mossèn Ramon i Vila. Va venir d’Horta d’Avinyó però era fill de Torelló. S’explica la història de què van assassinar a una nena d’Horta d’Avinyó i, tot i que no es va saber mai què va passar, alguns deien que un mosso la volia, la va violar i després la va matar. El Mossèn  la volia fer santa i  beatificar i la història va tenir un final fosc perquè mai ningú va saber la veritat. D’altra banda, durant la seva estada va fer molta cosa per l’església: Amb una imatge de pedra va tapar un eixam d’abelles que hi havia en una paret de l’església, va fer una creu, un rellotge nou...i també va ser un gran negociador. Va rehabilitar la teulada de Sant Adjutori i va convertir la casa en un restaurant. Al costat de la rectoria va llogar el local per la banca catalana, un pis, un local i un bar. També treia a cantar caramelles als més petits de la colla i ballaven el ball de la cinta. Va ser conegut com “el noi més gran d’edat i el més jove d’esperit” o el “mossèn tot terreny” perquè tant era en un punt com en un altre. Després d’aquest període, i ja en cinquè lloc va aparèixer el Mossèn Jaume i Puig (1990). Va sortir del seminari de Vic i aquí a Olost es va estar de bicari amb el Mossèn Anton. Després va anar a Sallent de rector i va tornar a venir, més de 10 anys, com a rector d’Olost. Li deien el Sebellot perquè era fill de Seva. Va refer la teulada de l’església, la calefacció, els graons de l’entrada a l’església, els bancs nous i va restaurar l’ermita de Sant Adjutori. Mossèn Mauri, provinent de Collsuspina, va ser el següent mossèn d'Olost. Primer va anar a Roda de Ter a fer de capellà. Després va fer carrera a l'Argentina junt amb la seva germana Montserrat Mauri que li feia de majordoma. A part, la Montserrat ensenyava de cosir a gent desfavorida d'allà.   Quan varen tornar es van instal·lar a Centelles. I després va venir com a rector d'aquí Olost. Podem dir que el Mossèn Mauri va deixar una  petjada molt ferma a tot arreu on va anar. Era una gran persona. Durant la seva estada a Olost es va fer càrrec de modificar els graons de l'entrada de l'església.  En setè lloc vem tenir un temps al Mossèn Ciprià provinent de Gàmbia i que després se’n va anar cap a Artés. I finalment, avui en dia tenim el Mossèn Gregori, provinent de Gàmbia. 

Seguint amb els dubtes sobre la marxa del Mossèn Mencior, aquí s’exposen dues cançons que en fan referència.

Cançó de les nenes

Les alumnes com van a costura
Fan punta en un coixinet
Coixinet si tu series
Les penes que en fas passar
Ho diria a la mare mestra
Que em deixés anar a jugar.
Amb aquelles minyonetes
Que son dalt del campanar.
Ai quin dolor i
Quina tristor l’endemà
De la festa major.
Quina tristor perquè
Marxa el Mossèn Mencior.
 
 
Cançó pels nens

Ning ning
Fa la campaneta
Nang nang
La campana fa
Que és la que toca
Les hores allà a dalt
Del campanar.
La petita toca el mestre
Quan és hora de plegar
Té un repic tant alegra
Que fa ganes de saltar.
Ai quin dolor i
Quina tristor l’endemà
De la festa major.
Ai quin dolor i quina tristor
Perquè marxa el Mossèn Mencior.
 
 
  31/07/2018
  10:33

Ajuntament d'Olost

De dilluns a divendres, matins de 8 a 14 i dimarts i dijous, tardes de 16 a 19.

Horari d’estiu (15 de juny al 15 de setembre): de 8 a 14 hores.