Els usuaris de l'espai Activa't! d'Olost han redactat un nou text de les seves vivències, i els hi ha vingut de gust compartir-ho amb tots nosaltres. Us convidem a llegir "Castells, sardanes i senyeres"
"CASTELLS, SARDANES I SENYERES
Aquest escrit és per explicar-vos algunes cosetes d’abans i d’ara relacionades amb el títol que encapçala la notícia.
Expliquen els grans que abans la senyera entre els dos campanars hi era a vegades i en canvi ara hi és sempre, com una forma més d’identificació del nostre poble.
Pels volts de cada 3 de febrer es penjava la bandera d’Espanya a l’ajuntament i es cantava el cara al sol per l’alliberació i ell final de la guerra civil. L’alcalde de torn sortia al balco a parlar. En canvi l’11 de setembre no se celebrava mai...
Pel que fa a les sardanes venen de molt antic però en temps de guerra les van prohibir i després de la guerra es van recuperar i es feien per la Festa Major, per algun aplec o per quaresma, que era la única cosa que es podia ballar. Primer s’anava a Rosari i després es ballaven sardanes a baix a la Sala de Cal Benetó. Ara tot són colles sardanistes, però abans era més individual i hi havia molta gent que en ballava. Cal pensar que és «La dansa més bella de les que es fan i es desfan».
Antigament era també tradició penjar domassos ben florejats als balcons, sobretot per les processons de corpus, setmana santa, festes,...sobretot als anys 50 i 60. Concretament, cap els anys 50, per la Mare de Déu de Fàtima, es posaven domassos blancs i blau cel i amb moltes flors. A Cal Talabart hi posaven també una estrella de llums. Era una processó que es feia per tot Espanya i anava passant per tots els pobles amb un cotxe. Va ser una despesa molt gran, però ens sembla que algú o altre hi devia sortir guanyant...
Cap els anys 60 alguns van començar a penjar les primeres senyeres, però semblava una mica un pecat. Ja no cal dir de l’estelada...I ja als anys 70 es recupera sant Jordi, l’11 de setembre i tot de festes que amb la repressió eren impossibles."