D’un anunci va sorgir una idea, d’una idea va sorgir un viatge: anem camí cap a l’Índia.

Amb Sydney com a punt de partida, recorrent la costa est australiana i travessant el sud-est asiàtic per arribar al país desitjat. Aquest és un viatge de contrastos, volent passar de l’ordre al desordre, del desenvolupament al subdesenvolupament, de l’equilibri al desequilibri, de la indiferència per la religió a la devoció més profunda.

Ja hem deixat enrere Austràlia, un país tan gran que no s’acaba mai, un país per perdre’t, d’una naturalesa abundant i una fauna d’allò més perillosa i diversa. I què es pot dir dels australians? Gent amable i oberta, amants de la vida salvatge i del surf, que estimen la seva terra respectant-la com es mereix, on els nens creixen al mig d’una naturalesa majestuosa. Nosaltres ens hem sentit afortunats de poder tocar un koala, conduir per camins plens de cangurs, veure cassowaris (un dels ocells més grans i perillosos del món), banyar-nos en llacs d’aigua dolça en illes paradisíaques, nedar entre milers de peixos, bussejar a la Gran Barrera de Corall, endinsar-nos a la selva tropical i aparèixer a platges desertes i maravelloses (això sí, sense poder disfrutar de les seves aigües cristal·lines pel perill de taurons, cocodrils o medusses mortals). Malgrat tot això, vam marxar sense entendre com persones tan civilitzades com els australians han arribat a marginar de tal manera als nadius de la terra, els aborígens, arraconant-los al desert i sense donar-los la mínima oportunitat.

Després de sis setmanes a Austràlia, arribem a Indonèsia. Aquí comença l’aventura asiàtica. S’ha de dir que el canvi entre un país i l’altre va ser brusc i els primers dies ens va costar adaptar-nos al seu ritme de vida. Els autobusos no surten fins que s’omplen (i com més ple millor!!!), no saps mai si els ferris surten a les 3 o a les 8 del matí, el comerç turístic et demanen el doble del que val per tot (tot i que després d’un llarg regateig obtens un millor preu)... Situacions que els primers dies desesperen a causa del seu ordre, que per a nosaltres és un caos.

Però després d’acceptar que aquí les coses funcionen així, comencem a percebre i a disfrutar la veritable Indonèsia: un gran arxipèlag on un es pot trobar amb volcans en actiu, temples mil·lenaris, els dracs més grans del món, quilòmetres d’arrossals, selves tropicals verges, postes de sol surrealistes... Però Indonèsia és molt més que tot això: persones que no tenen res i sempre tenen un somriure per tu, una mirada transparent, que sempre volen saber de casa nostra i del nostre estimat Barça. Són un poble que després dels últims desastres naturals estan intentant tirar endavant.

Aquest viatge està resultant una gran experiència per a nosaltres: ens adaptem a la seva cultura, a les seves formes, al seu món; mengem els seus mie goreng; aprenem algunes paraules en bahasa...

I aquí estem nosaltres, escrivint aquestes línies des de Yogyakarta, sense saber on anirem demà, però sabent on som i el que estem vivint. No sabem si arribarem a l’Índia, però no ens preocupa perquè el més important d’aquest camí no és arribar-hi, sinó gaudir i aprendre del dia a dia. Seguim caminant...

Una abraçada per a tots els olostencs i olostenques.

 Roc i Lídia

Les Cases és una de les masies més emblemàtiques del municipi d’Olost. Es troba situada a peu de carretera, al sud-est del nucli urbà. El Mapa del patrimoni  cultural d’Olost classifica l’actual construcció com la d’un edifici d’estil modern i la data al segle XVIII. Però el nom Les Cases ja es documenta des de l’any 1005. El nom de la masia també apareix en un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l’any 1434, i en fogatges dels anys 1497 i 1553.

És una masia de grans dimensions, formada per diversos volums adossats en paral·lel que formen un edifici de dimensions notables. Els murs són de maçoneria de pedra. L’edifici té tres plantes i està coronat amb una coberta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Davant la façana principal i la façana est, hi ha nombroses estructures d’usos agropecuaris que tanquen un pati (o lliça). La façana principal, orientada al sud, mostra tres volums diferenciats: el de la dreta, el més antic, està dominat per un imponent portal d’arc de mig punt adovellat amb dovelles de grans dimensions. A la clau de l’arc hi ha la següent inscripció emmarcada amb motius geomètrics: “MAS CASAS RENOVAT 1758”.